ANIVERSARI

Avui és el meu aniversari.
A mi em costa molt expressar-me, encara no sé que em va empenyer a començar un bloc, quant tot el que s'ha de fer és escriure.
Les idees se m'acumulen i volen sortir totes a l'hora i aixó provoca que del què dic no s'entengui absolutament res o si s'enten, siguin un garbuix de pensaments sense cap fil conductor.
Ja veieu he començat dient que era el meu aniversari i he continuat dient que no sabia expressar-me, com si una cosa anès lligada a l'altre.
O potser sí que van lligades?
Potser el fet de fer anys (i en son uns quants ja!) fa que comenci parlant d'una cosa i acabi amb una altre totalment diferent.
La gent quant arrivem a una mitja edat solem fer conya amb el:
"Si no fos...",
"això és que m'ataca l'alzheimer...",
"semblem una colla de l'INSERSO..."...etc
Semblen frases totalment inofensives però... les creiem de veritat?
Perque jo el si no fos...si que quant arrives a una edat no estàs com als 25 anys, és veritat, però les altres? les creiem de veritat?
Jo no vull tenir l'alzheimer, perquè dons fem broma d'una enfermetat que és molt dura per qui l'ha de patir i per qui ha de tenir cura de qui la pateix? Fent-ne broma hi ha menys possibilitats que vingui?
Mare meva com estic, serà que em costa fer-me gran?

LA MORT

Avui m'han donat una mala notícia, bé més una notícia trista, perque una mala notícia seria que t'has quedat sense feina, que t'han robat el cotxe...etc, una notícia trista, per a mi és quan et diuen que algú que coneixes s'ha mort.
I aixó és el que avui m'han dit quan he despenjat el telèfon: la Dolors de Can Seva l'han trobat morta!. Així de cop, ahir estava la mar de bé, avui ja no hi és.
No erem amigues, ens coneixiem (el seu fill és amic del meu), però bé, ja ens coneixiem de poc abans de tenir els fills.

La meva filla no suporta escoltar les lloances d'algú quan s'ha mort, diu que aquestes coses s'haurien de dir (si són veritat!) al davant de la persona en qüestió i si no callar. Jo no la lloaré pas a la Dolors, primer tampoc la coneixia tan com per dir com n'era de bona, el que sí puc dir que estava "obsesionada", bé no sé si és la paraula exacte, per la mort del seu sogre a qui va cuidar fins al final, i per la marxa del seu fill a treballar a Tenerife, això últim em sembla que és el que portava més malament, però ho acceptava: si que vols, bé han de fer la seva! això és el que em va dir la última vegada que varem parlar, i d'aixó fa 15 dies.

Dolors ja has arrivat al final del teu camí, ara en continuaràs un altre, endavant!

VISITA A ELNA I LA SEVA MATERNITAT

Ahir vaig anar a Elna, amb l'Associació Som Dones de Taradell, no hi havia estat mai.
He llegit el llibre que l'Assumpta Montellà a escrit sobre la Maternitat d'Elna, és frapant, és molt dur, no em puc arrivar a imaginar com ho varen passar els refugiats espanyols i catalans en els camps de refugiats que el govern francès va habilitar per ells a Argelers, Ribesaltes... en quines condicions van haver de viure!! horroròs, sort que sempre hi ha àngels, i en aquest cas l'àngel en qüestió va ser l'Elisabeth Eidenbenz una mestre suissa que ja va estar treballant a Burjassot per la guerra cívil amb els nens del cantó republicà i que va fer camí amb ells a la retirada cap a França.
La Maternitat un edifici bonic, tot i que n'hi falta una part que es va esfondrà, el primer que crida l'atenció és una escala doble a l'entrada, una a cada costat i que convergeixen en una terrassa rodona al davant de la porta principal. L'edifici de dins, de parets blanques amb fotografies de la pròpia Elisabeth: mares amb els seus fills, nens desnodrits, nens riallers, les infermeres que tenien cura dels nens, les llevadores, l'edifici...etc, tot et va donant una idea de com era la vida en aquells temps de guerra. L'edifici i el seu voltant van ser un oasi de pau i felicitat per a totes les mares que van tenir un fill entre l'any 1939 i el 1944. Desde la Maternitat una vista fantàstica del Canigó.
Després varem anar a veure la catedral i el seu claustre i el Museu Tarrús, pintor fill d'Elna i amic de Matisse.
Un dia molt ben aprofitat, va valer molt la pena.
Realment una visita molt interessant, el poble d'uns 6000 habitants és molt tranquil

LES DONES A LES RELIGIONS

Un dia d'aquesta setmana veien el Telenotícies escolto que a Anglaterra s'ha "ordenat" la primera "Rabina" de la història del país, penso: mira els jueus!!
Busco per internet i tinc la grata sorpresa de trobar:
La primera Rabí d'Israel: Naamah Kelman
La primera Rabí d'Italia: Bàrbara Aiello
La primera Rabí de Canadà: Adina Lewittes
La primera Rabí de Berlín: Gesa Ederberg
La primera rabí de Polónia: Tanya Segal
Les primeres Rabins de Sud-Amèrica: Margit Oelsner, Graciela Sribman i Karina Finkielsztein.
No he continuat buscant perque pel que veig n'hi ha moltes més. Llegeixo també que els jueus lliberals han defensat el rabinat femení des del 1972, i els conservadors des del 1985, suposo que els "radicals" que d'aquests n'hi ha a tot arreu, aquests no els fa cap gràcia.
Continuo buscant i una notícia em crida l'atenció:
El gran muftí de Siria, el sheij Ahmad Badr Al-Din Hassun,està formant a dones per a ser "muftís"
Busco que és un "muftí" perque la meva ignorància del món islàmic és força gran i em diuen que:
"El muftí és l'autoritat religiosa suprema d'un país musulmà, la seva importància en la vida espiritual és equiparable a la del primer ministre o al president de la nació en la política". Caram!!
I continuo llegint:
"Les dones sempre han estat sagrades a la vida dels profetes, el seu allunyament de la vida política i religiosa ha estat propiciat pels polítics i els religiosos", deia el muftí Hassun.
Tan mateix, "els homes i les dones son iguals davant Déus", en opinió del gran muftí sirià, que va puntualitzà que Déu els va donar complexions físicas diferents que les capaciten per a fer diferents funcions.
El sheij va considerar que "no pot haber-hi discriminació entre els essers humans".

Jo sóc cristiana i no em fa vergonya dir-ho, practicant a mitges i defensora de que la dona pugui Celebrar, davant aquestes notícies jo em pregunto:

i l'església catòlica?
no es creu la més permisiva, la més oberta?
Per quan una dona "capellana"?

EXCURSIÓ A VEURE LES TINES DE L’ESCUDELLETA A LA VALL DEL FLEQUER

Ahir va fer bon dia, teniem dubtes però, a les 8 del matí estava ennubolat, però el sol tenia ganes de sortir i la pluja ahir va reposar, varem marxar prop de les 9 del matí en direcció al Pont de Vilumara, i d'allà varem agafar una carretera que passava pel poligon Industrial d'aquesta població, sóc molt negada per fer de guia turítica.
Varem deixar el cotxe en un punt on hi havia un camí que conduïa a Can Oristrell i vam começar a caminar, la veritat és que és un passeig, malgrat alguns desnivells però és una excursió apta per a tothom, fins i tot els que no estan massa acostumats a caminar, el camí està molt ben conservat i amb aquestes pluges el verd és viu i les flors són esplendides, quant has caminat una mitja hora et trobes amb les primeres tines, són quatre amb les seves barraques, senzilles però interessants, llavors per sobre d'aquestes continua el camí cap a les altres set, has de caminar uns 20 minuts abans de trobar-les.El conjunt està format per onze tines de planta circular, distribuïdes en un primer sector de quatre i un altre de set, i les corresponents barraques. Les tines de l’Escudelleta constaten clarament la utilització complexa d’aquests conjunts.En una d’elles, prop del brescat, trobem restes de la base d’una premsa de raïm. El procés de trepitjar el raïm en aquestes construccions incloïa, en alguns casos, fins i tot l’aprofitament màxim de les raspes i la brisa incorporant al trepitjat de la verema amb els peus el procés de premsat. Les barraques eren utilitzades també com aixopluc dels pagesos en cas de pluja o mal temps o per a fer-hi petites estades; així evitaven la pèrdua de temps en desplaçar-se fins a casa que en aquelles èpoques amb camins dolents i el transport amb animals, era realment lent. Així en aquest conjunt de tines s’observa un espai destinat a corral dels animals que conserva encara testimonis de la menjadora.
En veure la tècnica de construcció de les falses cúpules i les parets de pedra seca no ens estranya que grans arquitectes del modernisme adoptessin per a les seves obres, formes constructives similars. De fet aquestes construccions rurals es mereixen el reconeixement i el procés de recuperació i dignificació que s’està portant a terme en els darrers anys, ja que formen part destacada del nostre patrimoni nacional.
Val la pena fer aquesta caminada, tenim un patrimoni fantàstic i a voltes desconegut.
No cal anar a la Xina per veure veure coses (per posar un exemple) aquí a Catalunya tenim molt patrimoni i molt desconegut.

FELIÇ ANIVERSARI FILLA

Dissabte dia 31 de maig va ser l'aniversari de la meva filla, va fer els mateixos anys que tenia jo quan em vaig casar, i la veig tan jove! quan jo els tenia no m'hi veia tan, suposo que ella tampoc s'hi veu.
Va ser la primera i a més totalment buscada, no va ser un embaràs fàcil almeny al principi, però en tinc molt bon record ja que en teniem moltes ganes.
Era al principi de les ecografies i tothom (o la majoria que se les feia) era per saber el sexe del fill que esperava, nosaltres no ho varem voler saber i ens varem passar l'embaràs especulant amb els noms i és curiòs però nomès ens varem posar d'acord amb el nom de nena, amb el de nen no hi va haver manera.
N'ha passat de temps! ... però aquest record perdura com si fos fa un dia, és curiòs!
FELICITATS FILLA!!