RITUAL D'ESTIU A SAVASSONA

RITUAL D’ESTIU A SAVASSONA

27 de juny del 2012

Som Dones i som cícliques. Avui conflueixen en un sol dia molts elements que el fan especial, la setmana passada varem entrar a l’estiu, encara estem sota la influència del Solstici d’estiu i avui estem a Lluna Creixent.

Hem començat l’estiu i el color que més l’identifica és el color taronja, aquest color és sinònim de: DINAMISME / EXUBERÀNCIA / SOCIABILITAT / SIMPATIA. Al ser un color combinat de vermell i groc té les característiques dels 2 colors. Té energia i vitalitat, i també alegria i entusiasme. És un color enèrgic, dinàmic i creatiu.

Avui i aquí davant d’aquesta Gran Roca Sagrada i en aquest lloc tant especial farem el nostre ritual, un ritual màgic per a totes nosaltres i per la Mare Terra.

En la nit màgica del Solstici d’estiu o de Càncer, temps sagrat de començament de l’estiu, s’obre a l’Univers l’anomenada “Porta dels Homes cap a la seva divinitat” igual que en el temps del Solstici d’Hivern, s’obre a la Terra, l’anomenada “Porta dels Déus cap a la seva humanitat”. Ambdues nits, les del començament de l’estiu i hivern, estan sacralitzades des de temps immemorials ja que en elles se celebra el Naixement i la Mort del Sol

El 21 de juny se celebra el dia més llarg de l’any. No és un dia com els altres, la natura, l’home i les estrelles es disposen a celebrar una festa, carregada de gran poder i màgia. Fades i deïtats de la naturalesa volten pels camps, els agricultors donen gràcies per l’estiu, les collites, les fruites i per disposar de més hores per complir amb les seves tasques i lliurar-se a la diversió. És el moment just per demanar per la fecunditat de la terra i dels mateixos homes.

En aquest dies els Homes i les Dones, ens podem convertir en Déus i Deesses. Perquè ens puguem convertir en un ésser Diví o Sagrat, ens hem d’omplir de llum i consciència. Això comença quan cadascú de nosaltres s’adona, no del que ens falta, sinó del que ens sobra per arribar a divinitzar-nos. Rancors, ressentiments, pors, culpabilitats, complexos, dolors, etc. han de ser conscienciats i alliberats, en un acte màgic de voluntat i poder, llançant-los a la Foguera, feta d’un Foc Purificador i Alliberador.

En un tros de paper hi escriurem el que ens fa mal i ens cal alliberar-nos-en i el cremarem en aquest Foc Purificador i Alliberador.

Cada una en el moment que ho faci, ha de dir: Jo (nom) vull alliberar-me del que em fa mal i em trava per tirar endavant i així prendre consciència de la meva divinitat, per aquest motiu ho llenço al Foc Purificador i Alliberador.

Avui estem a Lluna Creixent i nosaltres les dones estem regides per la lluna, nosaltres som cícliques igual que ho és ella, i amb la lluna creixent estem també a la Fase de la Verge, aquesta fase es caracteritza pel dinamisme mental i físic, ens tornem mentalment més fortes, analítiques i els nostres pensaments son clars. En aquests moments comptem amb la força suficient per portar a terme aquelles coses en les que creiem malgrat les oposicions que puguem trobar.

Una altre característica d’aquesta etapa es que ens proporciona la fortalesa necessària per a protegir a qui considerem més dèbils o que són víctimes d’una injustícia. I per aquest motiu farem un pas més, aquest cop per a la Mare Terra. Ella ens ho dona tot i en canvi nosaltres com uns fills malcriats la maltractem i l’esgotem. Ella és en aquests moments víctima de l’injust tracte que li dispensem.

La Mare Terra, és com el color taronja, enèrgica i viva, alegre i entusiasta, dinàmica i creativa i per aquest motiu ens fem nostres les paraules de les 13 abuelas indigenas, per demostrar-li a la Mare Terra que l’estimem i li fem costat:

Som 13 àvies indígenes.
Venim de la selva Amazònica, del Cercle Polar Àrtic de Nord Amèrica, del gran bosc del nord-oest americà, de las vastes planícies de Nord América, dels altiplans d’Amèrica Central, de les Blacks Hills del sud de Dakota, de les muntanyes d’Oaxaca, del desert del sud-oest d’Amèrica, de les muntanyes del Tibet i de la selva de l’Àfrica Central.

Reafirmant-nos amb les relaciones amb la medicina tradicional i amb les comunitats de tot el món, hem estat reunides per la visió comú de formar una nova aliança global.

Nosaltres som el "Consell Internacional de les Trece Abuelas Indígenas". Ens hem unit com una sola dona en una aliança d’ oració, educació i sanació per a la Mare Terra. Treballem per tots els seus habitants i per tots els nens i nenes de les properes set generacions.

Estem profundament horroritzades per la destrucció sense precedents de la Mare Terra, per la contaminació de l’aire, l’aigua i el sól; per les atrocitats de la guerra, l’azot global de la pobresa, l’ amenaça de les bombes nuclears, la cultura del materialisme, les epidèmies que amenacen la salut dels essers de la Terra, la explotació de les medicines indígenes, i la destrucció de les formes de vida indígena.

Nosaltres, el Consell Internacional de las Trece Abuelas Indígenas, creiem que les nostres maneres pacífiques de gestió i maneres ancestrals d’oració i sanació són vitalment necessàries avui. Ens hem unit per a nodrir, educar i formar als nostres nens i nenes. Per a defensar la pràctica de les nostres cerimònies i declarar públicament el nostre dret a usar les nostres plantes medicinals lliures de restricció legal. Ens hem unit per a protegir les terres on hi viu la nostra gent i de la que en depenen les nostres cultures, per a salvaguardar l’ herència col•lectiva de les medicines tradicionals. En resum, per a defensar la mateixa Terra. Creiem que les ensenyances dels nostres ancestres il•luminaran el nostre camí per aquest futur incert.

Ens unim amb tots aquells que honren a la Creadora, amb tots aquells que treballen i oren pels nostres infants, per la pau mundial, i per la sanació de la nostre Mare Terra.

Per totes les nostres relacions."

Consell Internacional de las Trece Abuelas Indígenas

Acabem escrivint en una cartolina taronja el que nosaltres volem per a la Mare Terra i penjant-la a un arbre perquè qui ho vegi també agafi consciència. Deixarem també l’escrit i més cartolines perquè tothom pugui penjar el seu desig.

Al moment de penjar-ho direm: Jo (nom) agafo consciència de tot el mal d’aquest món i amb tot l’amor i respecte penjo aquest meu desig amb l’esperança d’un esdevenir millor i m’uneixo en l’aliança d’oració, educació i sanació per a la Mare Terra. Treballaré per tots els seus habitants i per tots els nens i nenes de les properes set generacions.

Que aquest estiu siguem enèrgiques i vives, alegres i entusiastes, dinàmiques i creatives!!
Bon estiu a totes!!!!

EN VEU DE DONA

Avui em ve de gust posar aquest vídeo, és l'entrevista que l'Institut Català de la Dona va fer a la monja benedictina Teresa Forcades, en el marc de les entrevistes "EN VEU DE DONA". www.youtube.com/watch?v=h1Pe1Zkpa3U
Una entrevista molt interessant, i que la Teresa diu el que pensa sense embuts i no per crear polèmica, diu el que ella pensa sobre el tema que se li pregunta. Jo la vaig conèixer per primer cop fa uns 7 o 8 anys, encara no era "famosa" i ja llavors ens va parlar de les farmacèutiques, em va semblar, i més tard he anat ratificant cada vegada que l'he vist o l'he escoltada, una persona seriosa, intel·ligent i amb les idees molt clares. Parla sempre amb coneixement de causa, ella és metgessa i quant parla de les farmacèutiques sap del què parla, és monja benedictina i quant parla de l'església també sap de què parla.

LA LLUNA CREATIVA

Això és una sinopsis del capitol LA LLUNA CREATIVA del llibre LUNA ROJA de la Miranda Gray,el llibre de LUNA ROJA és un llibre per ajudar-nos a acceptar la nostra naturalesa cíclica i connectar amb cadascuna de les poderoses energies tancades en les quatre fases del nostre cicle menstrual.

Una de les primeres idees que va expressar la humanitat va ser el concepte de la lluna com a font de l’esperit creatiu. En algunes cultures aquesta idea encara és vigent, però no en totes. L’energia creativa formava un pont entre el món tangible i el món intangible i s’expressava a través de l’ intel•lecte, les emocions, la intuïció, el subconscient i el cos. Actualment moltes dones creuen que no tenen capacitat per a crear res, no obstant les energies creatives no només estan destinades a pintar quadres, escriure poesia o a tocar un instrument, sinó que es mantenen actives al llarg de tota la vida de la dona, sense donar-li importància a si la seva expressió es considera creativa o no. Totes les dones estem capacitades per a crear, però la manera en què ens relacionem amb aquest potencial depèn de la nostra pròpia consciència, de les energies que flueixen al nostre interior i del vincles que mantenim amb el nostre organisme, la nostra sexualitat i la nostra espiritualitat. Els cicles de la sexualitat, la espiritualitat i la consciència creativa es tornen inseparables en una dona que viu la seva veritable naturalesa, que expressa la seva consciència, que crea a partir de les seves necessitats i sentiments i que celebra la seva alegria de viure i el plaer que li proporciona el seu cos. Si definim ART com el producte de l’expressió de les energies creatives per mitjà de la percepció de la vida i de la experiència interior i física, llavors la divisió entre ART i VIDA desapareix i tots els aspectes de la vida es transformen en ART. Quines son les arts tradicionals femenines? En altres temps, la dona era el centre de la comunitat i la seva font d’estabilitat: ella creava una llar per a proporcionar seguretat, comoditat i integració social a la seva família, en cultures nòmades, la dona literalment era la que escollia el refugi on hi viuria amb la seva família i el seu company. Era ella qui proporcionava l’aliment a la comunitat cultivant la terra i recol•lectant, i després cuinant aquests aliments, o sigui creava menjar a partir dels elements de què disposava i que sense aquest procés no s’haurien pogut ingerir. Gràcies als seus coneixements de les plantes era qui posava remei a les malalties, amb pells cobria les cabanyes per a fer-les més confortables, vestia als seus i més tard va començar a filar i fer roba a partir de la llana de les ovelles que cuidava. En definitiva, es valia de tots els recursos que trobava per fer la seva vida i la dels seus més confortable i millor. La dona també va crear la família i ja no només donant vida als fills, sinó que va ser la precursora del llinatge i la continuïtat, era ella qui ensenyava als seus fills tot el que els calia saber per la seva supervivència. Fins i tot quant el domini patriarcal va anar en augment, les aptituds creatives de la dona continuaren tenint importància, tot i que varen anar perdent el respecte que havien tingut fins aleshores. Es va convertir en una productora d’objectes, de fills, de roba, de menjar... i tot el que ella generava automàticament es transformava en propietat de l’home, fet que va portar a que les seves creacions perdessin aquella “màgia”. Només li era permès expressar la seva creativitat en favor de i per l’home, i no podia expressar-se ni a través de l’ intel•lecte ni de la espiritualitat. La dona va passar de ser creadora de.... a crear per a.... i sota l’estricta vigilància del patriarcat, fins a l’arribada dels moviments feministes en què la dona surt al carrer a reivindicar els seus drets i a competir amb l’home, el problema és que va competir amb ell segons les seves regles del joc i això va propiciar que en aquesta batalla és degenerés la última expressió matriarcal de la maternitat i el rol de mestressa de casa. Les mateixes dones començaren a veure la seva capacitat creativa en termes masculins, traient tota la importància al veritable “treball”, ara ja portaven diners a casa. Avui en dia la dona ha començat a adonar-se de l’equivocació i cada cop més compta amb l’oportunitat d’expressar-se, comença a adonar-se que te el mateix valor expressar la seva creativitat per mitjà de la maternitat, que amb el càrrec de directora d’una empresa, d’administrativa, de sanadora...etz, ja que tots aquests aspectes formen part de la seva naturalesa. Per aconseguir que la societat en general i sobretot les mateixes dones acceptem totes les expressions de la energia femenina, fa falta que nosaltres mateixes ho reconeguem dins nostre i que llavors ho acceptem a les altres. De quina manera podem despertar les energies creatives? La dona compta amb la possibilitat d’alliberar aquestes energies a través del cos, depenent del nivell de consciència que en tingui i de la manera en què l’entén i l’accepta. Per mitjà d’un DIAGRAMA LUNAR podrem reconèixer certs patrons en la nostra energia sexual/creativa, la manera en que reaccionem i la manera d’expressar-la tant conscient com inconscient, i el primer pas que hem de fer per despertar-les, activar-les i aplicar-les a la nostra vida de cada dia consisteix en comprendre que comportar-nos d’una certa manera durant alguns períodes del nostre cicle pot ser una forma d’expressar-les. En el nostre cicle podem observar quatre fases: la fase de la MARE que correspon a l’ovulació, la fase de la FETILLERA que correspon a la pre-menstruació, la fase de la BRUIXA que correspon a la menstruació i la fase de la VERGE que correspon al període d’abans de l’ovulació. La Dona ha de comptar amb la capacitat de reconèixer l’existència d’aquestes quatre fases al llarg del mes, ja que en tot aquest període alteren l’orientació i es modifiquen: l’energia exterior que caracteritza la fase de la MARE, s’expressa d’una manera diferent que la de la BRUIXA que es més profunda i flueix a l’interior. Una dona que és conscient d’aquest canvis s’adona de que no és que perdi la seva creativitat en alguns moment del cicle, sinó que canvia la manera d’expressar-se. La creativitat en la dona resideix en el fluir de les energies sexuals i creatives i per aquest motiu el fet de reprimir aquest cabdal implica limitar l’expressió de la seva naturalesa creativa.

DIA DE LA DONA

Ara que ja han passat 3 dies i mirat desde la prespectiva que ja ha passat, dons vull parlar-ne, vull parlar del 8 de març, del dia de la dona (treballadora. Sóc d'una associació de dones i aquest dia es celebra o es reivindica, el cas és el mateix, es fan actes de tota mena, des de les associacions de dones, des dels sindicats, des de les institucions, tothom en parla, la televisió, els diaris, la ràdio, molta gent en fa la seva conya, però i al dia 9, i al 10 i al 30 de març.. qui en parla? dons ningú, ningú en torna a parlar fins l'any que ve.
Crec que el 8 de març ha de ser cada dia, perque les dones hem de reivindicar-lo cada dia, cada dia hem de demostrar que som persones i com a tals iguals als homes, no em ficaré amb la genètica, ja sé que aquí ja no sóm iguals i qui ho vol ser? jo no vull assemblar-me a un home, ni fisicament, ni emocionalment, sóc una dona! i m'agrada ser-ho, jo només reclamo el que és just, perquè nosaltres hem de cobrar menys que un home per la mateixa feina? perquè sempre hem de ser nosaltres les que si algú es posa malalt o depenent ens quedem a casa per cuidar-lo?
Agafan les paraules d'una periodista jove per a mi "El veritable Dia de la Dona serà aquell en què aquesta pugui escollir què vol sense tenir mal de consciència. El dia que obtingui el màxim reconeixement professional sense retreure's no haver estat bona mare o pugui dedicar-se plenament a construir una família sense sentir-se poc valorada" És aixó mateix, per tant els que diuen que ara les dones ho han aconseguit tot, van molt errats, les dones que han aconseguit arrivar a dalt de tot han deixat coses molt importants a mig camí, quant un diari parla d'un ministre no diu primer de tot quin tipus de traje porta, ni quines sabates, per què quant parla d'una ministre abans o només sabem de quina marca és la roba que porta i de quin color porta els cabells tenyits o si s'ha fet la cirurgia! Senyors encara no som enlloc, encara no està tot fet, jo estic millor que la meva mare, he tingut unes oportunitats que ella no ha tingut, però vull que la meva filla d'aqui a uns anys no hagi de dir encara el mateix que dic jo.
Els homes i les dones, les dones i els homes som persones, tots i totes tenim ànima i tenim cor i tenim ganes de fer un món millor, però junts i per a tothom!!

NEU

Els canons, de neu
d'Isabel Barriel

Diada de la pau.
Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d'ara
caducats malsons.

Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Avui està nevant i m'ha agradat començar amb aquest poema, és tot tant blanc, tant net que per uns instants les paraules del poema voldries que es fecin realitat.
Si aquest blanc de la neu pogués embolcallar-ho tot!
Si aquest blanc de la neu pogués entrar als cors negres!
Si aquest blanc de la neu pogués il·luminar les parts fosques d'aquest món!

I continuant parlant de la neu, un conte que he llegit en el llibre "Mensaje urgente a las mujeres" de l'analista junguiana Jean Shinoda Bolen:

Un pardal li pregunta a un colom:
- Quant pesa un floc de neu?
- Res de res!, li respon el colom.
I el pardal li diu:
- Doncs bé, si és així ara t'explicaré una història.



Estava assegut a la branca d'un avet. molt a prop del tronc, quant es va posar a nevar. Com que no tenia res millor a fer, em vaig dedicar a comptar els flocs de neu que anaven caient sobre els brots i les agulles d'aquella branca. Vaig contar-ne 3.741.952. Quant el floc número 3.741.953 va caure suaument sobre la branca, "res de res" com dius tu, la branca es va esqueixar.
Després d'explicar aquesta història, el pardal es va allunyar volant.
El colom, que des dels temps de Noé era una autoritat en la matéria, va estar pensant en la història força estona i, finalment, és va dir a ell mateix: "Potser només falti la veu d'una persona perquè la PAU vingui al món".

La PAU és possible només l'hem de demanar, quanta més gent la demanem abans ens arrivarà.

MARE

Hi ha una dita castellana que diu que "De madre solo hay una" i de vegades penses: "més faltaria que n'hi hagués més d'una!!", però segur que no és aixó el que penses el dia que et falta. Avui una amiga enterra la seva, em consta que les dues estaven molt unides, ultimament vivien juntes, i que la trobarà molt a faltar, serveixin aquestes paraules per retre-li un petit homenatge a aquesta dona que ens ha deixat fisicament, però no en esperit!


Totes les mares són iguals? si fem aquesta pregunta quina resposta esperem? Contestem abans a una altre pregunta i potser ja tindrem resposta a la primera pregunta: Totes les dones són iguals? és evident que no!! com tampoc hi ha un home igual a un altre. Tenim aixó sí punts en comú, però ni totes les dones som igual, ni pensem el mateix, ni l'instint maternal es desenvolupa de la mateixa manera entre una dona i l'altra.
Al llarg de la història, la dona ha passat per diferents estadis, últimament llegeixo molt sobre la dona i m'ha arrivat a les mans un llibre que recomano a qui vulgui saber alguna cosa sobre la nostra història, és el llibre "El caliz y la espada" de la Riane Eisler, me'l va recomanar l'Elisabeth, una amiga americana. El llibre fa una passejada de diumenge, llarga i tranquil·la per la història, per les primeres cultures, és un llibre-clau que ens pot transformar. Amb gran rigor cientific, la Riane ens diu que el somni de la pau no és una utopia impossible, ens explica que en civilitzacions molt antigues ja es vivia en pau, eren civilitzacions on la participació, la creativitat i l'afecte eren normes naturals de convivència, on la solidaritat estava per sobre de l'agressió i on regnava una Deesa. Riane ens desvetlla que la Deesa sempre ha estat aquí, amagada a la memòria genètica i que ha passat de generació en generació des dels inicis dels temps de mares a filles.
La mare... AMOR; la mare... TENDRESA; la mare... SENSIBILITAT; la mare... CREATIVA; la mare... AFECTUOSA; la mare... ALEGRIA; i podriem continuar, perque tot aixó és una mare, tot aixó i més, però tampoc vull generalitzar, també ens podem trobar amb mares que siguin tot el contrari, però sortosament són les menys abundants, però quant n'hi ha una, per qui la pateix ha de ser molt dolorós.
Un homenatge dons a totes les mares, als dons que elles han rebut de les seves mares i les seves mares de les seves fins als inicis dels temps, un homenatge a la Deesa i a la Mare Terra i un homenatge a totes dels deeses que nosaltres com a dones portem dins.

FEMINISTA

Feminista! aquí una paraula que encara avui molta gent la malinterpreta, segons el diccionaria de l'Institut d'Estudis Catalans:

feminista
1 adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent al feminisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [SO] Partidari del feminisme.

Busquem dons al mateix diccionari que vol dir feminisme:

feminisme
1 1 m. [LC] [SO] [PO] Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.
1 2 m. [LC] [SO] Conjunt de teories que al llarg del temps fonamenten la lluita de les dones a favor de l’emancipació.
2 m. [MD] Presència en un individu pertanyent al sexe masculí d’un cert nombre de caràcters sexuals secundaris femenins.

És realment això el què pensa la gent del que és el feminisme? Segurament un sector de gent sí però la immensa majoria no, creieu-me, la majoria de gent creu que ser feminista és anar sistemàticament en contra dels homes!! no ho creieu? demaneu-ho a cualsevol, a dones i homes d'una certa edat i veureu que us contesten.

Un exemple, en un lloc neix una associació de dones que el què vol és ser un punt de trobada de dones, de dones autoctones i de dones nouvingudes, del pais o d'altres paisos, és igual. Es fa la presentació en "societat" i després d'explicar els objectius s'alça una veu demanant: "si, tot això està molt bé, però, sou "feministes"?. La portaveu s'ho pensa i analitza les paraules que dirà meticulosament (cal fer-ho o se n'anirà tot en orris!) i contesta: "Primer de tot hauriem de saber que entens tu per ser feminista? jo puc dir que si creus que ser feminista és anar en contra dels homes, et puc contestar que NO, que jo no sóc feminista" i ja no hi va haver més preguntes sobre el tema, havia quedat clar, "no anaven en contra dels homes!!" per tant "no eren feministes!!"



Jo em declaro FEMINISTA, vaig "per sé" en contra dels homes? NO!! i mil vegades NO!! si cal, les dones ho hem tingut magre des de fa molt i molt temps, hem passat de no tenir absolutament res a tenir poc i hem de treballar per aconseguir a tenir prou, a tenir suficient, a tenir igual, i no només en els paisos "rics" sinó a tot el planeta.

Les dones i els homes no som iguals, això ho hem de tenir clar però si que hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats, diuen que les dones no podem fer segons quines feines, i els homes que les poden fer totes? parlem de força, tots els homes poden fer feines on s'ha d'utilitzar la força? Tots són persones amb una musculatura potent i una caixa toràcica com un toro? oi que no? doncs aixó, ni totes nosaltres podem fer segons quines feines per les nostres condicions fisiques, ni ells, així de clar!! Poden ells treballar més hores que nosaltres? Les 8 hores reglamentàries i les que cuejen quant has acabat la feina remunerada i vas a buscar els fills on sigui, passes pel super a comprar les 4 coses que et fan falta, reculls la roba que has deixat estesa o la secadora abans d'anar a treballar, fas fer els deures als fills controlant que també estudiin i puguin mirar una mica la tele abans de sopar, prepares el sopar i quant ell arriva estigui tot a punt, la "família feliç", tots a sopar, llavors endreces la cuina, ajudes als nens per anar a dormir, mires si tens roba per planxar i acabes el dia com l'has començat: cansada!

Aquest no és el meu cas, però si el d'una immensa majoria de dones, i elles no tenen temps per pensar si són feministes o no. Per elles s'ha de ser feminista, per elles s'ha de treballar perque s'obrin consciències i mentalitats.


Si ens posem a treballar junts, dones i homes, podem aconseguir que tots siguem una mica millors, que tots tinguem el nostre espai, el nostre lloc, que tots siguem ciutadans d'un món nou. Siguem tots, homes i dones, una mica FEMINISTES!!

NOVA ETAPA

Be, torno a ser aquí després d'uns quants mesos. Durant aquests mesos m'he estat plantejant si tancar o no el blog, hi he estat donant voltes i més voltes i al final he decidit continuar-lo. Que m'ha fet decidir? dons molt senzill, diuen (almenys jo ho he sentit sempre) que abans de morir-te has d'haver:

plantat un arbre (ja ho he fet), tinc un jardí i sempre m'ha agradat remenar-hi i si, he plantat un arbre que només és meu però en gaudeix tothom, fins i tot el veï perque li recorda els paisatges d'on n'és fill, és un tremòl i el vaig portar que era un plançó molt petit petit de la Vall del Cardós, en aquell temps encara no estava prohibit...



tingut un fill (en tinc dos) ara ja son tots dos grans, ja fan la seva vida, ja no et necessiten igual que quant eren petits, però els agrada saber que hi ets quant et necessiten. Ells m'han donat i em donen moltes alegries, amb ells però també saps que és patir, enfadar-te i sobretot perdonar, amb ells aprens l'amor incondicional i per ells vesses llagrimes de goig i de tristesa. Ells són una part molt important de la meva vida!



i escriure un llibre (això encara no). Dons bé com veieu em cal escriure el llibre, però com que encara no em vull pas morir el farem en fascicles.



Bromes a part, he decidit donar-li un tomb al blog, he decidit que escriuré de dones i per a dones, als homes que accepteu la vostra part femenina també ho podreu lleguir i participar-hi si s'escau.

Ja fa més d'un any que estic treballant en mi, feia temps que el meu cos em demanava aquest treball, però jo no escoltava els missatges o feia veure que no els escoltava perque em feia por el que em poguessin dir, al final em vaig llençar i aquí estic. Sí realment he donat un gir a la meva vida, molt lent, també s'ha de dir, (i encara no he acabat!)sóc de les que pensen que les coses s'han de fer a poc a poc, no crec en els canvis ràpids d'un dia per l'altre, els canvis s'han de fer gradualment i anar-los incorporant a la teva vida, tot i així la teoria és una cosa i la pràctica n'és una altre. De teoria tothom en sap i donar consells també, a l'hora de la veritat posar-ho en pràctica ja és més difícil i de consells millor no donar-ne a ningú, tots tenim prou feina.

Be dons ja veieu amb quines ganes torno, avui començo un nou repte, potser el faré sola (qui ho sap!) potser no, ara ja sóc a la linia de sortida i només em resta tirar endavant, les coses fluïran per elles mateixes, tot està per fer i tot és possible!! i.... si us ve de gust acompanyeu-me!!!