ESPERANÇA

"L'esperança és 'últim que es perd" quantes vegades no l'haurem escoltat aquesta frase, jo almenys de boca de la meva iaia moltes vegades, quan semblava que les coses anaven de mal borràs ella sempre em sortia amb aquesta frase, i jo, (era jove!) m'enfadava i li deia que això era una tonteria...i tot el que quan ets jove i et sembla que tot és injust i que no hi ha dret que passin aquestes o aquelles coses em sortien per la meva boqueta.
Ara ja ha passat el temps i aquesta frase ha pres un nou significat, ara sí que intento que "l'esperança" sigui un dels motors de la meva vida, i això per què? dons per què sempre hi ha una sol·lució, potser no la que tu voldries però sol·lució al cap i a la fi.
Continuament ens aborden amb males notícies ja sigui a la televisió, a la premsa, al carrer, a la feina, a casa... i tot sembla que va malament, i que no hi ha sol·lució, i que millor seria tirar la tovallola; però no ens hem de deixar vèncer, no podeu dir que no hi ha res a fer i esperar que passi alguna cosa, hem de lluitar, hem d'intentar canviar les coses, donar-los la volta.
Al meu pare de 83 anys li varen diagnosticar fa cosa d'un any una "demència vascular", ell és sord-mut i fa 10 anys va tenir dues trombosis, fa un mes una doctora que substituia al neuròleg que el portava ens va dir que donava l'ALTA al meu pare perque a l'edat que té i amb tot el que té ja no s'hi pot fer res apart de deixar-lo morir (més o menys), que no ens n'adonariem i ja s'hauria acabat tot, ens va deixar a tots una mica sense paraules perque tampoc veiem que estigui tan malament, però les seves paraules no podien ser menys esperançadores.
Som conscients que és una persona gran però no creiem que la millor sol·lució sigui asseure'l en un silló a esperar l'inevitable per tant ara estic descobrint amb el meu pare la meva història, estem buscant fotografies i parlem de cada una, de quant ell anava a l'escola, d'algunes amb amics que ja ha perdut el contacte, de família que jo no he conegut mai, en fí stic disfrutant el que per manca de temps no he pogut fer mai, disfruto dels seus records i de la seva companyia i ell està feliç.
Per a tota la gent que en aquests moments ho està passant malament, pels que els sembla que no. hi ha sortida als seus problemes us dedico aquestes paraules fetes cançó, evidenement d'en Lluís Llach. I recordeu L'ESPERANÇA ÉS L'ÚLTIM QUE ES PERD.

VINC A DUR-TE AMB LA VEU UN CANT D'ESPERANÇA
Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança
que ens empenyen designis de goig i llum,
vinc a dur-te amb el cor l'espai que ens reclama
si amb mi vols compartir.
Tot el que ens espera és el misteri d'un gran mar llunyà
i un horitzó sempre distant
que just farem molt més clar.
Venim de molt lluny i anem lluny encara
plens de somnis i llum...
plens de somnis i llum...