dilluns, 6 d’octubre del 2008

FENT DE MARUJA


Bé ja estic a l'atur, ho estic des del 30 d'agost, però jo no h vaig saber fins el 9 de setembre, amb el temps més que just per arreglar-me els papers de l'atur, però bé ja estan arreglats i ara què?
Dons primer de tot em vaig agafar unes vacances, si senyor, oi que no n'havia fet?, fer-ne si que n'havia fet el que no havia fet era marxar, dons és el que varem fer MARXAR... desconectar de tot, disfrutar, tenir temps per a nosaltres i no pensar en res ni tan sols en el futur.
I ja hem arrivat, desprès de voltar uns quants dies per Castellà i Lleó ja tornem a ser al peu del canó, sense feina però totalment activa, i en què? us preguntareu, dons faig de MARUJA, si, si heu llegit bé, faig de maruja, aquesta paraula que sovint quan es pronuncia és pronuncia amb una mica de sarcasme, com volen dir: mira una que s'està a casa sense fer res.
Des de sempre la feina de la casa no s'ha considerat feina, no, no n'hi ha de feina en una casa ni que hi visquin una, dues, tres, quatre....persones, una casa marxa tota sola, i es neteja tota sola, igual que la roba que ho fa la rentadora, no hi ha cap problema ni cap feinada, suposo que heu notat un deix de sarcasme en les meves paraules i si no l'heu notat dons us dic que sí, que n'hi ha.
Dons jo ara faig de MARUJA, i amb lletres grans, reivindico el paper de la mestressa de casa, m'aixeco quasi com sempre i no paro, acabo totalment esgotada, val a dir però que quasi totes les tardes són meves.
M'he mentalitzat i ara em toca aquest paper i el faig, i el faig amb gust, el disfruto, miro menús per poder fer i que siguin variats (quan treballes has d'anar pel més ràpid), faig rentadores i quant tinc la roba rentada la penjo si fa sol enlloc de posar-la a la secadora, obro internet a l'ordinador del meu fill i miro els e-mails, faig pastissos que m'agrada molt fer-ne i no em prenc aquesta feina com una càrrega que aixó és el més important.
Faig de MARUJA sí senyor i ho estic disfrutant!!!!!

1 comentari:

Arda ha dit...

Benvinguda al club!.
Jo hem confesso una Maruja vocacional.
Que no vol dir, i ho saps molt be, que et treguin el cervell, les ganes de formar.te, de creixer moral i intelectualment, etc. No,no.
Les Marujas, som unes dones amb "trampera". Si senyor!!.