dimecres, 9 de maig del 2012

LA LLUNA CREATIVA

Això és una sinopsis del capitol LA LLUNA CREATIVA del llibre LUNA ROJA de la Miranda Gray,el llibre de LUNA ROJA és un llibre per ajudar-nos a acceptar la nostra naturalesa cíclica i connectar amb cadascuna de les poderoses energies tancades en les quatre fases del nostre cicle menstrual.
Una de les primeres idees que va expressar la humanitat va ser el concepte de la lluna com a font de l’esperit creatiu. En algunes cultures aquesta idea encara és vigent, però no en totes. L’energia creativa formava un pont entre el món tangible i el món intangible i s’expressava a través de l’ intel•lecte, les emocions, la intuïció, el subconscient i el cos. Actualment moltes dones creuen que no tenen capacitat per a crear res, no obstant les energies creatives no només estan destinades a pintar quadres, escriure poesia o a tocar un instrument, sinó que es mantenen actives al llarg de tota la vida de la dona, sense donar-li importància a si la seva expressió es considera creativa o no. Totes les dones estem capacitades per a crear, però la manera en què ens relacionem amb aquest potencial depèn de la nostra pròpia consciència, de les energies que flueixen al nostre interior i del vincles que mantenim amb el nostre organisme, la nostra sexualitat i la nostra espiritualitat. Els cicles de la sexualitat, la espiritualitat i la consciència creativa es tornen inseparables en una dona que viu la seva veritable naturalesa, que expressa la seva consciència, que crea a partir de les seves necessitats i sentiments i que celebra la seva alegria de viure i el plaer que li proporciona el seu cos. Si definim ART com el producte de l’expressió de les energies creatives per mitjà de la percepció de la vida i de la experiència interior i física, llavors la divisió entre ART i VIDA desapareix i tots els aspectes de la vida es transformen en ART. Quines son les arts tradicionals femenines? En altres temps, la dona era el centre de la comunitat i la seva font d’estabilitat: ella creava una llar per a proporcionar seguretat, comoditat i integració social a la seva família, en cultures nòmades, la dona literalment era la que escollia el refugi on hi viuria amb la seva família i el seu company. Era ella qui proporcionava l’aliment a la comunitat cultivant la terra i recol•lectant, i després cuinant aquests aliments, o sigui creava menjar a partir dels elements de què disposava i que sense aquest procés no s’haurien pogut ingerir. Gràcies als seus coneixements de les plantes era qui posava remei a les malalties, amb pells cobria les cabanyes per a fer-les més confortables, vestia als seus i més tard va començar a filar i fer roba a partir de la llana de les ovelles que cuidava. En definitiva, es valia de tots els recursos que trobava per fer la seva vida i la dels seus més confortable i millor. La dona també va crear la família i ja no només donant vida als fills, sinó que va ser la precursora del llinatge i la continuïtat, era ella qui ensenyava als seus fills tot el que els calia saber per la seva supervivència. Fins i tot quant el domini patriarcal va anar en augment, les aptituds creatives de la dona continuaren tenint importància, tot i que varen anar perdent el respecte que havien tingut fins aleshores. Es va convertir en una productora d’objectes, de fills, de roba, de menjar... i tot el que ella generava automàticament es transformava en propietat de l’home, fet que va portar a que les seves creacions perdessin aquella “màgia”. Només li era permès expressar la seva creativitat en favor de i per l’home, i no podia expressar-se ni a través de l’ intel•lecte ni de la espiritualitat. La dona va passar de ser creadora de.... a crear per a.... i sota l’estricta vigilància del patriarcat, fins a l’arribada dels moviments feministes en què la dona surt al carrer a reivindicar els seus drets i a competir amb l’home, el problema és que va competir amb ell segons les seves regles del joc i això va propiciar que en aquesta batalla és degenerés la última expressió matriarcal de la maternitat i el rol de mestressa de casa. Les mateixes dones començaren a veure la seva capacitat creativa en termes masculins, traient tota la importància al veritable “treball”, ara ja portaven diners a casa. Avui en dia la dona ha començat a adonar-se de l’equivocació i cada cop més compta amb l’oportunitat d’expressar-se, comença a adonar-se que te el mateix valor expressar la seva creativitat per mitjà de la maternitat, que amb el càrrec de directora d’una empresa, d’administrativa, de sanadora...etz, ja que tots aquests aspectes formen part de la seva naturalesa. Per aconseguir que la societat en general i sobretot les mateixes dones acceptem totes les expressions de la energia femenina, fa falta que nosaltres mateixes ho reconeguem dins nostre i que llavors ho acceptem a les altres. De quina manera podem despertar les energies creatives? La dona compta amb la possibilitat d’alliberar aquestes energies a través del cos, depenent del nivell de consciència que en tingui i de la manera en què l’entén i l’accepta. Per mitjà d’un DIAGRAMA LUNAR podrem reconèixer certs patrons en la nostra energia sexual/creativa, la manera en que reaccionem i la manera d’expressar-la tant conscient com inconscient, i el primer pas que hem de fer per despertar-les, activar-les i aplicar-les a la nostra vida de cada dia consisteix en comprendre que comportar-nos d’una certa manera durant alguns períodes del nostre cicle pot ser una forma d’expressar-les. En el nostre cicle podem observar quatre fases: la fase de la MARE que correspon a l’ovulació, la fase de la FETILLERA que correspon a la pre-menstruació, la fase de la BRUIXA que correspon a la menstruació i la fase de la VERGE que correspon al període d’abans de l’ovulació. La Dona ha de comptar amb la capacitat de reconèixer l’existència d’aquestes quatre fases al llarg del mes, ja que en tot aquest període alteren l’orientació i es modifiquen: l’energia exterior que caracteritza la fase de la MARE, s’expressa d’una manera diferent que la de la BRUIXA que es més profunda i flueix a l’interior. Una dona que és conscient d’aquest canvis s’adona de que no és que perdi la seva creativitat en alguns moment del cicle, sinó que canvia la manera d’expressar-se. La creativitat en la dona resideix en el fluir de les energies sexuals i creatives i per aquest motiu el fet de reprimir aquest cabdal implica limitar l’expressió de la seva naturalesa creativa.