dimarts, 9 de setembre del 2008

L'ESTACA EN ÀRAB

En Lluís Llach ha estat i és la banda sonora de la meva vida. El vaig descobrir amb 17 anys (ara en tinc 51!) i sempre he trobat la cançó oportuna per un moment donat, recordo quan el meu tiet es va morir de càncer l'any 1975, ell havia tret "I si canto trist" cada cançó em recordava que jo també cantava trista. Recordo també els primers anys de la "transició" en que jo estava en un grup escolta i entonavem L'Estaca, Cal que neixin flors a cada instant....

Ara ell ja no canta, nomès en els cd's, però les seves cançons han donat la volta al món i mira, l'altre dia un amic em fa arrivar un enllaç d'internet on una cantautora que es diu Amel Mathlouthi canta l'Estaca (Y'a kadhi l'ahkam) en àrab, la pàgina és un blog d'un festival que es va fer a l'agost a Kelíbia una població de Tunez: www.acam-kelibia.blogspot.com. Val la pena us la recomano.

4 comentaris:

Arda ha dit...

Precios!.
Jo en Llach el vaig descobrir molt mes tard peró m'estic refent del temps perdut en escreix. la seva es una de les músiques que escolto mes sovint.
Tens raó, hi ha una canço per cada moment....

Anònim ha dit...

mucho gracias per il link
merci pour votre link, amel mathlouthi est une excellente chanteuse tunisienne qui aura un bel avenir:)

merci de premouvoir le blog de notre association pour la culture et ls arts méditérrannéens bureau de kélibia.

perico ha dit...

Hola! acabo de entrar en tu blog a través del enlace de cosesdelanima, que utilizo para ampliar mis conocimientos autodidactas del catalán. Desde Madrid es dificil de otra manera. Nunca me atreví a mandarle un mensaje para no molestar pero al ver al LLach no he podido dejar de expresar mi admiración por él y en general por todo el movimiento de la nova canço. Yo támbien los descubrí, aproximadamente, a los 19 pero antes, porque tengo 55. De todas sus canciones quizás LAURA, aunque lloré con CAMPANADES A MORT y me quise casar con CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT. Desistí porque me amenazaban con el manicomio. Saludos afectuosos desde Madrid.

mcnagr ha dit...

Hola!soy amiga de Raouf Gara y acabo de acceder por fin! a acam kelibia, lo malo es que esto de internet no se me da muy bien, podrian ayudarme para participar tambien a este blog. Me encantaria conocer a catalanes en contacto con Kelibia, no lo hablo pero si lo puedo leer y entender. Vivo en Bruselas, tambien hablo frances