Fa dues setmanes he començat un curs de Llenguatge de signes català, feia molts anys que ho volia fer però no en feien cap prop d'on visc i m'era força desavinent anar a Barcelona, que és on jo sabia que en feien, dons be, aquest any he sabut que a Vic és el tercer any que ho fan i jo sense saber-ho, però quan ho he sabut m'hi he apuntat.
El meu pare és sord, però des de sempre que ens hi hem entès, ja sigui perque ell ha fet el màxim d'esforç per a fer-se entendre i nosaltres la resta de l'esforç que faltava (que no era massa). Ara ell ja te 84 anys, és evident que no és el mateix que quant en tenia 50 d'anys i cada vegada és més difícil la comunicació, per això m'he decidit tan bon punt he sabut que es feia d'apuntar-m'hi. M'ho estic passat molt be, estic descobrint un món nou, he aprés francés, he fet també una mica d'anglès, però... això és diferent, és fer parlar les mans. No us diré cap mentida si us explico que el primer dia nomes tenia feina a veure aquelles mans movent-se, aquelles paraules sortint de les mans de la professora que tinc, l'Isabel, sorda des dels 12 anys.
Ella ens va parlar ahir d'una cançó "Alfabet de futur" cantada per Feliu Ventura i cantada també amb les mans per un grup de persones sordes, entre elles la meva "profe" l'Isabel. Aquest és l'enllaç al youtube, gaudiu-lo i ja em direu si no tinc raó:
http://www.youtube.com/watch?v=CY_95LF_E4M
1 comentari:
Preciós!. M'ha agradat molt i m'ha emocionat.
Celebro que estiguis aprenent el llenguatge dels signes i en gaudeixis d'aquest aprenentatge. Es tan cert que moltes vegades un gest val mes que mil paraules!.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada