El MISH

El Mish segons el seu carnet sanitari era un gat mascle de raça europeu nascut més o menys el dia 1 de maig del 2004, però el varem rebre a casa el dia 6 de maig, l'hem tingut 7 anys, el dia 30 d'agost ens va deixar.
A mi sempre m'han agradat els gats, molt, a casa quant jo era petita sempre n'hi havien voltat, i ara quant jo he tingut casa meva primer varem tenir 2 gossos, 1 pastor escocès el Ruix, mascle, blanc de cos i "tricolor" al cap, va estar amb nosaltres 14 anys, es va fer estimar moltissim, després va venir la Nona, femella pastor alemany, va estar amb nosaltres 6 anys, era tot un nervi i molt carinyosa, mentre teniem la Nona va venir el primer gat, en Ziu, un gat mig siamés mig europeu, blanc, preciós, el varem tenir 6 mesos un dia es va escapar i va sortir a la carretera, davant de casa n'hi passa una i encara que no passaven massa cotxes (llavors, ara si que en passen!!) el van enganxar del cap i es va quedar al mig de la carretera, jo mateixa el vaig treure i el vaig portar a casa, quant ja haviem perdut a la Nona, varem començar a tenir un okupa al jardí, un gat mascle, europeu tigrat, de mica en mica va anar entrant a casa, era en Marruix, li va posar el meu fill, també va ser ell qui més va lluitar perque el deixessim entrar a casa, va estar amb nosaltres uns 9 mesos, un dia tornant de l'escola amb el meu fill varem ser testimonis de com un cotxe l'enganxava, la veterinària no va poder salvar-li la vida. No cal dir que cada vegada que n'hem perdut un ens ho hem passat molt malament, i jo que sempre he estat la que ha tingut que anar-los al darrera i que en el cas dels gats els he collit de la carretera no volia tenir-ne més, per l'egoisme de no haver de patir més quant marxen, però bé que no va servir de res que jo digués que no en volia cap més, un dia el meu fill ens demana si pot portar un gatet, jo li dic que no, el seu pare i la seva germana van intentar convence'm sense exit, però el dia 6 de maig al migdia es presenta un noi amb una boleta de pél a les mans i em diu "mestressa us porto el gat!" i me'l dona a les mans, la cara que vaig fer-hi li va donar la resposta que no em va sortir amb paraules i com que el meu fill treia el cap darrera meu, aquell noi li diu "nano! jo em pensava que la mare hi estava d'acord! tranquil·la senyora ja me l'emporto" jo ja el tenia a les mans, com he dit abans era una bola de pél gris amb uns ulls grossos i foscos que em mirava i va miolar, un miol fruixet, dolç... i no em vaig poder resistir als seus encants!! i així l'hem tingut durant 7 anys, no era un gat que cansés amb els seus miols, tenia un miol per a cada cosa que volia que li fessis o volia dir-te perque només li faltava parlar.
Avui fa 8 dies que ens va deixar i encara el sento enfilar-se a la tauleta de nit a les 6 del matí perque li obrissim la porta per sortir, encara sento el seu miol quant volia que li obrissis l'aixeta del lavabo per veure a galet..., en podria dir moltes de coses d'ell i no acabaria mai.
Mish allà on siguis... gràcies per tots aquests moments!!!