divendres, 20 de gener del 2012

NOVA ETAPA

Be, torno a ser aquí després d'uns quants mesos. Durant aquests mesos m'he estat plantejant si tancar o no el blog, hi he estat donant voltes i més voltes i al final he decidit continuar-lo. Que m'ha fet decidir? dons molt senzill, diuen (almenys jo ho he sentit sempre) que abans de morir-te has d'haver:

plantat un arbre (ja ho he fet), tinc un jardí i sempre m'ha agradat remenar-hi i si, he plantat un arbre que només és meu però en gaudeix tothom, fins i tot el veï perque li recorda els paisatges d'on n'és fill, és un tremòl i el vaig portar que era un plançó molt petit petit de la Vall del Cardós, en aquell temps encara no estava prohibit...



tingut un fill (en tinc dos) ara ja son tots dos grans, ja fan la seva vida, ja no et necessiten igual que quant eren petits, però els agrada saber que hi ets quant et necessiten. Ells m'han donat i em donen moltes alegries, amb ells però també saps que és patir, enfadar-te i sobretot perdonar, amb ells aprens l'amor incondicional i per ells vesses llagrimes de goig i de tristesa. Ells són una part molt important de la meva vida!



i escriure un llibre (això encara no). Dons bé com veieu em cal escriure el llibre, però com que encara no em vull pas morir el farem en fascicles.



Bromes a part, he decidit donar-li un tomb al blog, he decidit que escriuré de dones i per a dones, als homes que accepteu la vostra part femenina també ho podreu lleguir i participar-hi si s'escau.

Ja fa més d'un any que estic treballant en mi, feia temps que el meu cos em demanava aquest treball, però jo no escoltava els missatges o feia veure que no els escoltava perque em feia por el que em poguessin dir, al final em vaig llençar i aquí estic. Sí realment he donat un gir a la meva vida, molt lent, també s'ha de dir, (i encara no he acabat!)sóc de les que pensen que les coses s'han de fer a poc a poc, no crec en els canvis ràpids d'un dia per l'altre, els canvis s'han de fer gradualment i anar-los incorporant a la teva vida, tot i així la teoria és una cosa i la pràctica n'és una altre. De teoria tothom en sap i donar consells també, a l'hora de la veritat posar-ho en pràctica ja és més difícil i de consells millor no donar-ne a ningú, tots tenim prou feina.

Be dons ja veieu amb quines ganes torno, avui començo un nou repte, potser el faré sola (qui ho sap!) potser no, ara ja sóc a la linia de sortida i només em resta tirar endavant, les coses fluïran per elles mateixes, tot està per fer i tot és possible!! i.... si us ve de gust acompanyeu-me!!!