NEU

Els canons, de neu
d'Isabel Barriel

Diada de la pau.
Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d'ara
caducats malsons.

Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Avui està nevant i m'ha agradat començar amb aquest poema, és tot tant blanc, tant net que per uns instants les paraules del poema voldries que es fecin realitat.
Si aquest blanc de la neu pogués embolcallar-ho tot!
Si aquest blanc de la neu pogués entrar als cors negres!
Si aquest blanc de la neu pogués il·luminar les parts fosques d'aquest món!

I continuant parlant de la neu, un conte que he llegit en el llibre "Mensaje urgente a las mujeres" de l'analista junguiana Jean Shinoda Bolen:

Un pardal li pregunta a un colom:
- Quant pesa un floc de neu?
- Res de res!, li respon el colom.
I el pardal li diu:
- Doncs bé, si és així ara t'explicaré una història.



Estava assegut a la branca d'un avet. molt a prop del tronc, quant es va posar a nevar. Com que no tenia res millor a fer, em vaig dedicar a comptar els flocs de neu que anaven caient sobre els brots i les agulles d'aquella branca. Vaig contar-ne 3.741.952. Quant el floc número 3.741.953 va caure suaument sobre la branca, "res de res" com dius tu, la branca es va esqueixar.
Després d'explicar aquesta història, el pardal es va allunyar volant.
El colom, que des dels temps de Noé era una autoritat en la matéria, va estar pensant en la història força estona i, finalment, és va dir a ell mateix: "Potser només falti la veu d'una persona perquè la PAU vingui al món".

La PAU és possible només l'hem de demanar, quanta més gent la demanem abans ens arrivarà.