divendres, 27 de gener de 2012

MARE

Hi ha una dita castellana que diu que "De madre solo hay una" i de vegades penses: "més faltaria que n'hi hagués més d'una!!", però segur que no és aixó el que penses el dia que et falta. Avui una amiga enterra la seva, em consta que les dues estaven molt unides, ultimament vivien juntes, i que la trobarà molt a faltar, serveixin aquestes paraules per retre-li un petit homenatge a aquesta dona que ens ha deixat fisicament, però no en esperit!


Totes les mares són iguals? si fem aquesta pregunta quina resposta esperem? Contestem abans a una altre pregunta i potser ja tindrem resposta a la primera pregunta: Totes les dones són iguals? és evident que no!! com tampoc hi ha un home igual a un altre. Tenim aixó sí punts en comú, però ni totes les dones som igual, ni pensem el mateix, ni l'instint maternal es desenvolupa de la mateixa manera entre una dona i l'altra.
Al llarg de la història, la dona ha passat per diferents estadis, últimament llegeixo molt sobre la dona i m'ha arrivat a les mans un llibre que recomano a qui vulgui saber alguna cosa sobre la nostra història, és el llibre "El caliz y la espada" de la Riane Eisler, me'l va recomanar l'Elisabeth, una amiga americana. El llibre fa una passejada de diumenge, llarga i tranquil·la per la història, per les primeres cultures, és un llibre-clau que ens pot transformar. Amb gran rigor cientific, la Riane ens diu que el somni de la pau no és una utopia impossible, ens explica que en civilitzacions molt antigues ja es vivia en pau, eren civilitzacions on la participació, la creativitat i l'afecte eren normes naturals de convivència, on la solidaritat estava per sobre de l'agressió i on regnava una Deesa. Riane ens desvetlla que la Deesa sempre ha estat aquí, amagada a la memòria genètica i que ha passat de generació en generació des dels inicis dels temps de mares a filles.
La mare... AMOR; la mare... TENDRESA; la mare... SENSIBILITAT; la mare... CREATIVA; la mare... AFECTUOSA; la mare... ALEGRIA; i podriem continuar, perque tot aixó és una mare, tot aixó i més, però tampoc vull generalitzar, també ens podem trobar amb mares que siguin tot el contrari, però sortosament són les menys abundants, però quant n'hi ha una, per qui la pateix ha de ser molt dolorós.
Un homenatge dons a totes les mares, als dons que elles han rebut de les seves mares i les seves mares de les seves fins als inicis dels temps, un homenatge a la Deesa i a la Mare Terra i un homenatge a totes dels deeses que nosaltres com a dones portem dins.