dilluns, 28 de juliol del 2008

SEGREGAR LA HOMOSEXUALITAT

Ahir a La Vanguardia vaig llegir l'article d'opinió de la Pilar Rahola: SEGREGAR LA HOMOSEXUALIDAD (en castellà, no oblidem que La Vanguardia nomès és en castellà!), l'article em va cridar l'atenció, d'entrada el títol, vaig pensar que ens dirà avui la Pilar, ella no és pas sant de la meva devoció, però he de reconèixer que moltes vegades els seus articles toquen el punt exacte.

Parlava dels Eurogames que s'han celebrat aquest cap de setmana a Barcelona i que sigui dit de pas jo tampoc no vaig entendre gaire el perquè d'aquests jocs.
Passo uns fragments de l'escrit de la Pilar i els passo literalment amb castellà tal i com estaven:
Los Eurogames, decía. Perdonen, pero no lo entiendo. ¿No habíamos quedado en que la lucha por los derechos homosexuales era la lucha por la normalidad? ¿No se trataba de quebrar los prejuicios y romper los arquetipos que pesaban sobre el colectivo gay? ¿No era cuestión de demostrar que dormir con cualquiera no implicaba nada más que un hecho personal, y no tenía que derivar en un estigma social? ¿No se trataba de explicar que eran médicos, abogados, torneros, camareros, artistas, escritores, y que su condición sexual sólo era una materia íntima? ¿No se trataba de explicar que la sociedad era múltiple, y que los gais formaban parte de ella en plenitud de deberes y derechos?


Aquestes preguntes també me les vaig fer jo al contemplar les imatges que TV3 va difondre de la inauguració d'aquests jocs.
Em considero una persona molt tolerant però no crec que s'hagi de fer ostentació de res ni si ets homosexual, ni transexual, ni bisexual, en fi que a mi tant se m'en donen les inclinacions sexuals del meu veí, no em preocupen, la seva vida privada és seva i mentre la seva llibertat no obstruexi la meva, jo a la meva i cada u a la seva.

Finalmente, y perdonen el trazo grueso, ¿no se trataba de superar al maricón para dar la bienvenida al homosexual? Recuerdo haberlo escrito hace tiempo, en relación con la fiesta anual del orgullo gay. No podía, ni puedo, entender por qué es necesario, en dicha fiesta, hacer desfiles horteras, mostrando cuerpos vestidos como si estuvieran en un lupanar de bajos fondos, generalmente más cercanos a la chabacanería barata que a la reivindicación seria de un noble derecho. Algo parecido me ocurre con estos juegos. ¿Por qué motivo ser gay tiene que implicar tener un circo y unos Juegos Olímpicos gais? ¿En qué quedamos? ¿Se lucha por la normalidad o se lucha por la segregación? Cuando se anunciaron dichos Juegos, con toda pompa por parte de la consellera republicana de turno, que se aprestó rauda a hacer la rueda de prensa, convencida de que ganaba puntos en la olimpiada progre, ya expresé mi perplejidad. La mantengo. Sinceramente, me sorprende la utilización de la orientación sexual como elemento segregado de una sociedad. Y si dicha utilización tiene una finalidad económica, entonces nome sorprendo, me escandalizo. Personalmente, no creo que los Juegos Olímpicos gais aporten nada a la lucha contra la discriminación. Al contrario, creo que la apuntalan. Pero mueven dinero, y si el dinero no tiene color, parece que sí tiene orientación sexual. Como sea, lejos de luchar por que el mundo conozca a los grandes atletas gais, y por que sea normal no esconder la orientación sexual cuando se está en la cima del deporte, lejos de ello, se monta un espectáculo para que la gente convierta su gusto sexual en condición deportiva. Es decir, en la lucha por la normalidad, perpetramos espectáculos públicos tan anormales, que segregan a la parte mayoritaria de la sociedad. Alucinante.
No creo que se avance contra el prejuicio. Creo que se hace negocio con él.


Així avancem? crec que no...

divendres, 25 de juliol del 2008

EXPOSICIÓ DE PINTURA D'EN JESÚS

Ahir vaig anar a la inauguració d'una exposició de pintura, el marc fantàstic el Temple Romà de Vic, les pintures tota una gama de colors de la terra, el pintor en Jesús Ramos, el marit de la Tere, amiga i companya de Som Dones.
Personalment la pintura d'en Jesús m'agrada, els tons terrosos que fa servir, la combinació de blaus, el seu abstracte està sempre acompanyat o quasi sempre de frases, de reflexions.


Visualment la seva pintura és un oasi per relaxar-te, una amiga que també hi era i amb qui compartim aficions li deia que quan havia entrat a la sala que no hi havia ningú la visió de les pintures l'ha tranquilitzat, li ha donat pau..., de fet la pintura d'en Jesús és com ell mateix, tranquil·la i que destil·la pau.
Felicitats Jesús i endavant.

dimecres, 23 de juliol del 2008

SOMNIS

Avui he tingut un somni realment extrany, estic en tot el procès de la feina (que encara no tinc clar com acabarà!), normalment no recordo res del que sommio, però noi avui no sé si és pels personatges que m'hi sortien o què però no me'l trec del cap.
Si hi ha algú que els sapiga interpretar, dons el convido a dir-me que vol dir:
Anava jo amb la Dolly (vaig treballar amb ella fins que es va morir ara farà 12 anys) i em portava a un lloc on hi havia força gent, sobretot nens d'uns 8, 10, 12 anys, i em feia seure a unes cadires disposades com en aquell joc de les cadires, al mig d'una sala dues files de cadires donant-se l'esquena, ens asseiem al costat d'altre gent, i quant estava asseguda m'adono que al sostre està ple d'unes terenyines molt, molt espesses i on s'hi veuen com uns tubs, que quan m'hi fixo bé són els nius d'unes aranyes (més o menys com la de la foto!), n'hi ha de grans, de petites, vaja de totes mides. A mi em fan pànic les aranyes i li dic a la Dolly ostres marxem aixó està ple d'aranyes i començo a espolsar-me, ella que em diu: tranquila seu que no et faran res, però els nens ja s'han adonat de la meva por i s'acosten amb les aranyes a les mans i me les volen tirar a sobre i noto sobre la meva pell el contacte amb les potes de les aranyes....
I aquí m'he despertat tot espolsant-me i mirant per tota l'habitació a veure on eren les maleïdes aranyes.
Encara tinc l'angoixa del contacte...
He buscat per Internet i em diu que sommiar amb aranyes és bon presagi, però una amiga que en té un llibre m'ha dit que no... ara ves tu a saber....

dilluns, 7 de juliol del 2008

UFF!!

Uff!! quin dia avui, apart de ser dilluns i estar ennubolat. És un dia que no em bé de gust, avui començo la setmana, no sé com anirà (ningú sap com anirà!) d'entrada tinc la impressió que serà una setmana llaaaaarga.
Que què m'ho fa pensar? dons que a la feina tinc la màquina on faig bona part de la meva feina parada, li han de canviar una peça, fa 10 minuts acabo de rebre una trucada per demanar-me una feina que la necessiten per demà, tinc una feina que l'han de venir a buscar avui i ara me n'adono que hi falta una paraula, i no una paraula qualsevol sinó el nom de l'establiment! com se'm va passar? no ho sé! ara quant vinguin fer veure que no me n'he adonat!
Aixó nomès per començar el dilluns!
Tinc ganes de fer vacances, nomès per a descansar, tampoc puc anar enlloc! jo no em puc permetre fer un viatge cada any, els trobo molt cars. Farà 3 anys en varem fer un, a Egipte, 12 dies, FANTÂSTIC!! però ens va costar recuperar-nos economicament força temps. Nomès podem viatjar cada 3 o 4 anys, aixó anant bé, si les coses no van massa bé la cosa ja s'allarga més, però que hi farem tampoc no m'en faré mala sang per no fer un viatge a l'any, descansaré que també m'anirà bé.
Bon dilluns a tothom!!!!