MARE

Hi ha una dita castellana que diu que "De madre solo hay una" i de vegades penses: "més faltaria que n'hi hagués més d'una!!", però segur que no és aixó el que penses el dia que et falta. Avui una amiga enterra la seva, em consta que les dues estaven molt unides, ultimament vivien juntes, i que la trobarà molt a faltar, serveixin aquestes paraules per retre-li un petit homenatge a aquesta dona que ens ha deixat fisicament, però no en esperit!


Totes les mares són iguals? si fem aquesta pregunta quina resposta esperem? Contestem abans a una altre pregunta i potser ja tindrem resposta a la primera pregunta: Totes les dones són iguals? és evident que no!! com tampoc hi ha un home igual a un altre. Tenim aixó sí punts en comú, però ni totes les dones som igual, ni pensem el mateix, ni l'instint maternal es desenvolupa de la mateixa manera entre una dona i l'altra.
Al llarg de la història, la dona ha passat per diferents estadis, últimament llegeixo molt sobre la dona i m'ha arrivat a les mans un llibre que recomano a qui vulgui saber alguna cosa sobre la nostra història, és el llibre "El caliz y la espada" de la Riane Eisler, me'l va recomanar l'Elisabeth, una amiga americana. El llibre fa una passejada de diumenge, llarga i tranquil·la per la història, per les primeres cultures, és un llibre-clau que ens pot transformar. Amb gran rigor cientific, la Riane ens diu que el somni de la pau no és una utopia impossible, ens explica que en civilitzacions molt antigues ja es vivia en pau, eren civilitzacions on la participació, la creativitat i l'afecte eren normes naturals de convivència, on la solidaritat estava per sobre de l'agressió i on regnava una Deesa. Riane ens desvetlla que la Deesa sempre ha estat aquí, amagada a la memòria genètica i que ha passat de generació en generació des dels inicis dels temps de mares a filles.
La mare... AMOR; la mare... TENDRESA; la mare... SENSIBILITAT; la mare... CREATIVA; la mare... AFECTUOSA; la mare... ALEGRIA; i podriem continuar, perque tot aixó és una mare, tot aixó i més, però tampoc vull generalitzar, també ens podem trobar amb mares que siguin tot el contrari, però sortosament són les menys abundants, però quant n'hi ha una, per qui la pateix ha de ser molt dolorós.
Un homenatge dons a totes les mares, als dons que elles han rebut de les seves mares i les seves mares de les seves fins als inicis dels temps, un homenatge a la Deesa i a la Mare Terra i un homenatge a totes dels deeses que nosaltres com a dones portem dins.

FEMINISTA

Feminista! aquí una paraula que encara avui molta gent la malinterpreta, segons el diccionaria de l'Institut d'Estudis Catalans:

feminista
1 adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent al feminisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [SO] Partidari del feminisme.

Busquem dons al mateix diccionari que vol dir feminisme:

feminisme
1 1 m. [LC] [SO] [PO] Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.
1 2 m. [LC] [SO] Conjunt de teories que al llarg del temps fonamenten la lluita de les dones a favor de l’emancipació.
2 m. [MD] Presència en un individu pertanyent al sexe masculí d’un cert nombre de caràcters sexuals secundaris femenins.

És realment això el què pensa la gent del que és el feminisme? Segurament un sector de gent sí però la immensa majoria no, creieu-me, la majoria de gent creu que ser feminista és anar sistemàticament en contra dels homes!! no ho creieu? demaneu-ho a cualsevol, a dones i homes d'una certa edat i veureu que us contesten.

Un exemple, en un lloc neix una associació de dones que el què vol és ser un punt de trobada de dones, de dones autoctones i de dones nouvingudes, del pais o d'altres paisos, és igual. Es fa la presentació en "societat" i després d'explicar els objectius s'alça una veu demanant: "si, tot això està molt bé, però, sou "feministes"?. La portaveu s'ho pensa i analitza les paraules que dirà meticulosament (cal fer-ho o se n'anirà tot en orris!) i contesta: "Primer de tot hauriem de saber que entens tu per ser feminista? jo puc dir que si creus que ser feminista és anar en contra dels homes, et puc contestar que NO, que jo no sóc feminista" i ja no hi va haver més preguntes sobre el tema, havia quedat clar, "no anaven en contra dels homes!!" per tant "no eren feministes!!"



Jo em declaro FEMINISTA, vaig "per sé" en contra dels homes? NO!! i mil vegades NO!! si cal, les dones ho hem tingut magre des de fa molt i molt temps, hem passat de no tenir absolutament res a tenir poc i hem de treballar per aconseguir a tenir prou, a tenir suficient, a tenir igual, i no només en els paisos "rics" sinó a tot el planeta.

Les dones i els homes no som iguals, això ho hem de tenir clar però si que hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats, diuen que les dones no podem fer segons quines feines, i els homes que les poden fer totes? parlem de força, tots els homes poden fer feines on s'ha d'utilitzar la força? Tots són persones amb una musculatura potent i una caixa toràcica com un toro? oi que no? doncs aixó, ni totes nosaltres podem fer segons quines feines per les nostres condicions fisiques, ni ells, així de clar!! Poden ells treballar més hores que nosaltres? Les 8 hores reglamentàries i les que cuejen quant has acabat la feina remunerada i vas a buscar els fills on sigui, passes pel super a comprar les 4 coses que et fan falta, reculls la roba que has deixat estesa o la secadora abans d'anar a treballar, fas fer els deures als fills controlant que també estudiin i puguin mirar una mica la tele abans de sopar, prepares el sopar i quant ell arriva estigui tot a punt, la "família feliç", tots a sopar, llavors endreces la cuina, ajudes als nens per anar a dormir, mires si tens roba per planxar i acabes el dia com l'has començat: cansada!

Aquest no és el meu cas, però si el d'una immensa majoria de dones, i elles no tenen temps per pensar si són feministes o no. Per elles s'ha de ser feminista, per elles s'ha de treballar perque s'obrin consciències i mentalitats.


Si ens posem a treballar junts, dones i homes, podem aconseguir que tots siguem una mica millors, que tots tinguem el nostre espai, el nostre lloc, que tots siguem ciutadans d'un món nou. Siguem tots, homes i dones, una mica FEMINISTES!!

NOVA ETAPA

Be, torno a ser aquí després d'uns quants mesos. Durant aquests mesos m'he estat plantejant si tancar o no el blog, hi he estat donant voltes i més voltes i al final he decidit continuar-lo. Que m'ha fet decidir? dons molt senzill, diuen (almenys jo ho he sentit sempre) que abans de morir-te has d'haver:

plantat un arbre (ja ho he fet), tinc un jardí i sempre m'ha agradat remenar-hi i si, he plantat un arbre que només és meu però en gaudeix tothom, fins i tot el veï perque li recorda els paisatges d'on n'és fill, és un tremòl i el vaig portar que era un plançó molt petit petit de la Vall del Cardós, en aquell temps encara no estava prohibit...



tingut un fill (en tinc dos) ara ja son tots dos grans, ja fan la seva vida, ja no et necessiten igual que quant eren petits, però els agrada saber que hi ets quant et necessiten. Ells m'han donat i em donen moltes alegries, amb ells però també saps que és patir, enfadar-te i sobretot perdonar, amb ells aprens l'amor incondicional i per ells vesses llagrimes de goig i de tristesa. Ells són una part molt important de la meva vida!



i escriure un llibre (això encara no). Dons bé com veieu em cal escriure el llibre, però com que encara no em vull pas morir el farem en fascicles.



Bromes a part, he decidit donar-li un tomb al blog, he decidit que escriuré de dones i per a dones, als homes que accepteu la vostra part femenina també ho podreu lleguir i participar-hi si s'escau.

Ja fa més d'un any que estic treballant en mi, feia temps que el meu cos em demanava aquest treball, però jo no escoltava els missatges o feia veure que no els escoltava perque em feia por el que em poguessin dir, al final em vaig llençar i aquí estic. Sí realment he donat un gir a la meva vida, molt lent, també s'ha de dir, (i encara no he acabat!)sóc de les que pensen que les coses s'han de fer a poc a poc, no crec en els canvis ràpids d'un dia per l'altre, els canvis s'han de fer gradualment i anar-los incorporant a la teva vida, tot i així la teoria és una cosa i la pràctica n'és una altre. De teoria tothom en sap i donar consells també, a l'hora de la veritat posar-ho en pràctica ja és més difícil i de consells millor no donar-ne a ningú, tots tenim prou feina.

Be dons ja veieu amb quines ganes torno, avui començo un nou repte, potser el faré sola (qui ho sap!) potser no, ara ja sóc a la linia de sortida i només em resta tirar endavant, les coses fluïran per elles mateixes, tot està per fer i tot és possible!! i.... si us ve de gust acompanyeu-me!!!