LA VIDA.... LA MORT

Ens afanem diariament per aconseguir qualsevol cosa que ens pugui fer mé guapos, més rics, més populars, menys escrupulosos, més competitius, més freds....més, ...més, ...menys, menys...i al final per a què?

La vida és una carrera d'obstacles, els has d'anar saltant, en alguns t'hi entrebanques i et costa molt tornar-te a aixexar, però ho has de fer, si a més dels obstacles hi possem tots els "més" i tots els "menys", la vida pot semblar un riu sortit de mare.


Un dia, de sobte et sona el telefon (normalment les males notícies t'arriven per telefon!) i escoltes la veu d'una persona que et diu: "saps la noticía? No, quina? saps qui s'ha mort? Ostres no, no sé res qui? La Fina C........" i de cop et passen pel cap els moments que vas coincidir amb ella, quant erem les dues més joves i coincidiem molt més, l'última vegada que vaig parlar amb ella i que per cert no va ser gens agradable (ni ella, ni jo)....
Tot i que no s'hi hagi mantingut una amistat amb aquesta persona, la notícia no et deixa indiferent i llavors et ve replantejar-te moltes coses, algunes ja les tens molt clares (nomes s'han de fer anys!) d'altres encara hi caus alguna vegada i llavors dius: LA VIDA SON QUATRE DIES I TRES DELS QUATRE ESTAN ENNUBOLATS.
Avui he rebut un e-mail d'aquests que hi ha frases que fan pensar i que deia:
VIU CADA DIA COM SI FOS L'ÚLTIM!
Potser sí que ho haurem de posar en practica, potser sí que haurem de dir cada dia "t'estimo" a qui ens estimem, potser sí que haurem de perdonar i perdonar-nos...
perquè la línia que separa la vida de la mort quasi no es veu.
Adeu Fina, la teva cursa d'obstacles ja l'has acabat, ara continua amb el teu CREIXAMENT.